Dossier del mestre

1- Hitler , inicis en política , arribada al Partit nacional-socialista i ascensió al poder en l'era Democràtica fins a convertir-la en Dictadura.

Adolf Hitler, un cop va finalitzar la Primera Guerra Mundial, va iniciar la seva activitat política, on en aquesta última fase, va ser sens dubte, la més important per la seva evolució ideològica. 

Alemanya vivia temps difícils i estava sotmesa a un clima d'agitació revolucionària, en la que va veure néixer la República de Weimar. Després de la fugida de l'últim rei LLuís III, va donar pas a la República de Baviera, amb un govern provisional de social-demòcrates (SPD) i per un partit més radical (USPD) que era el partit social-demòcrata Independent d'Alemanya, sota la presidència de Kurt Eisner.

Després de l’assassinat d'Eisner, el 21 de febrer, es va produir un període de caos i una anarquia que va culminar amb una curta fase d'autèntic domini comunista, amb la fi d’instal•lar una república soviètica. El 14 d'Abril, un dia després d’instal•lar-se aquesta república, Hitler va tornar ser escollit representant de la seva unitat, segurament, per un cert grau de suport al govern socialista. Probablement, va rebre vots de soldats que compartien el rebuig a l'esquerra revolucionaria i comunista.

Quan l'exèrcit alemany , ajudat per grups paramilitars conservadors, van derrocar el govern soviètic de Baviera, a Hitler se li va encarregar una missió, que li va donar l'oportunitat d'implicar-se per primera vegada en política. La seva missió consistia a investigar a membres de la seva unitat que hi haguessin col•laborat amb el govern soviètic. Com que el seu treball va agradar als seus superiors, li van assignar un departament polític d'assumptes de premsa de l'exèrcit. Hitler, d'aquesta manera es va convertir en un espia militar.

El 12 de setembre de 1919 Hitler assisteix per primera vegada a un míting del partit obrer alemany. Més tard, Hitler va replicar amb un discurs de tal intensitat que va cridar l'atenció del líder del partit , Anton Drexler. Dies més tard va ingressar al partit. El mes d’octubre Adolf Hitler va pronunciar el seu primer discurs on assisteixen moltes persones. Des d'aquest moment, la figura de Hitler va anar cobrant més protagonisme i comença a participar a temps complet a activitats de partit i va perfilant amb nitidesa la seva ideologia.

Hitler juntament amb Drexler van escriure els 25 punts que marcaran el programa del partit. Aquests punts eren inalterables en el Partit Nacional- Socialista. Com que Hitler ja apuntava maneres dictatorials a l'hora de configurar el seu partit aprofitant que ell estava de viatge, fundadors del partit van voler fusionar el partit amb altres grups polítics. Quan Hitler se’n va assabentar d'aquests plans, va retornar a Munich i va demanar tenir poders dictatorials al partit o renunciaria. Com que Drexler no li agradava la manera de dirigir de Hitler, va decidir abandonar i Hitler va ser el líder indiscutible del Partit Nazi. 

Hitler va fer reviure el sentiment d’orgull nacional que va quedar debilitat durant la Primera Guerra Mundial i en el Tractat de Versalles. Posteriorment,  Alemanya va perdre importància a Europa degut a una pesada deute en acceptar la responsabilitat de la guerra. El país immers en una Gran Depressió va veure en Hitler la solució dels seus problemes i en ser un bon orador va guanyar-se a molta gent. A més, va prometre acabar amb el Tractat de Versalles, suspendre els pagaments d’indemnització, generar feina, combatre la corrupció i controlar els rics. Subtilment, els nazis van començar a associar els jueus amb els comunistes i els empresaris corruptes, revivint antics sentiments antisemites.

La inestabilitat en la Gran Depressió va beneficiar políticament a Adolf Hitler, ja que Brüning, elegit canceller alemany no va poder formar govern. Les eleccions parlamentàries de 1930 no van contribuir a la democràcia, ja que el Partit Nazi va ascendir fins a la segona plaça i el partit comunista la tercera.

Hitler amb un discurs clarament nacionalista va buscar el suport dels militars , prometent venjança a la revolució del mes de novembre i prometent eliminar els límits imposats a l’exèrcit alemany en el Tractat de Versalles. La victòria va atreure molts homes de negocis alemanys. Algunes empreses importants van ajudar a finançar-lo, però alguns empresaris poderosos no li van donar suport. 

L’any 1932 en les noves eleccions alemanyes, el Partit Nazi va obtenir el triomf quedant en la primera posició, però sense majoria per poder governar. Per poder governar necessitava compartir el poder amb Hildenburg. Hitler, però, només volia el càrrec de canceller, va generar les terceres eleccions. Tot i la pèrdua del vot del Partit Nazi, van continuar essent la primera força. Molts votants, sobretot els més radicals marxaven a les files del partit comunista. Hildenburg cada cop es feia més gran i el seu entorn persuadia perquè deixés el poder, ja que el poder ja no romandria al Parlament. Finalment, Hildenburg va nomenar canceller Hitler. 

Els polítics conservadors i industrials adinerats van pensar que podrien controlar al revolucionari alemany, però unes setmanes després Hitler va demostrar ser més capaços que aquests i durant el govern, molts que el van ajudar en la seva carrera van ser executats o bé confinats en camps de concentració.

2- Establiment de la Dictadura Nazi.

Hitler que governava amb minoria, havia de consultar al president de la República les decisions per rebre el vistiplau i tirar endavant les noves condicions. Ell, els camises parda i el Partit Nazi, no es sentien còmodes amb un govern amb els conservadors. El principal objectiu era fer una revolució dins del govern, el problema però era que no tenia prou suport, ja que depenia d’altres partits. Com que el seu verdader objectiu era anar agafant poder, no va explicar en cap moment a Hildenburg els seus verdaders plans. Els seus socis de govern eren contraris a un nou avançament d’eleccions, però Hitler els va calmar assegurant-los que el resultat que obtingués continuaria comptant amb ells per fer govern. Conscient que era l’oportunitat d’or per optar a la presidència sense dependre de ningú, Hitler va tenir el suport de grans empresaris que van abocar una gran quantitat de diners.

Dies abans de les eleccions, el Parlament alemany va ser incendiat. Hitler va ser el que més es va beneficiar d’aquell succés, ja que la policia va detenir un comunista en el lloc dels fets. Amb el seu do de fer grans discursos i el populisme que tenia en els seus discursos, va desplegar una enorme ira enfront dels comunistes i advertia a la gent que aquests volien establir un cop d’Estat. Hitler va escriure un decret on la seva finalitat era eliminar les normes bàsiques que estableix una Democràcia, que són: la llibertat d’expressió, respecte a la propietat privada, la llibertat de premsa, la llibertat de reunió i d’associació i correspondència de les converses telefòniques. A més, va incloure intervenir governs regionals si no podien establir un cert ordre en les seves regions.

A partir d’aquí el poder Nazi va intensificar la persecució a comunistes, arrestant-te’ls i enviant-te’ls a camps de concentració. També, es va intensificar el discurs de la por dient a la població alemanya, que a menys que no votessin als nazis, el país entraria en guerra civil. Tot i tornar a guanyar les eleccions, el Partit Nazi, que va obtenir un gran nombre de vots, va haver de pactar amb els nacionalistes de Hugenberg. Hitler controlava la meitat del parlament però per portar a terme la seva revolució nacional necessitava més de la meitat del parlament. Per solucionar-ho va fer servir el decret de l’incendi del Reichstag i va ver arrestar els diputats comunistes i alguns socialdemòcrates.

Hitler, amb un discurs moderat va prometre només fer servir el poder en casos remots i es va comprometre amb totes les classes. Només els socialdemòcrates van votar aquesta llei en contra, ja que el Partit de Centre (Zentrum) el final va cedir i va donar suport a Hitler, ja que els havia promès que qualsevol llei podia ser vetada per Hildenburg. Amb aquesta llei, Hitler s’assegurava durant 4 anys els poders legislatius i guanyava capacitat per decretar lleis que podien desviar-se de la 

Constitució.

No obstant això, per no guanyar-se l’enemistat amb Hildenburg, la llei conservava els poders intactes pel President. El desig de Hitler era unificar Alemanya, i va estar en contra del federalisme alemany. Els governs dels estats més grans, Baviera i Prússia, van ser usurpats juntament amb altres governs d’estats més petits. L’objectiu era un estat un poder. Centralisme en estat pur i control des de Berlín amb ell com a cap. Així, acabava amb anys d’autonomia que tant havien defensat els històrics estats alemanys.

Tot i que Hitler i el seu Ministre de propaganda, Goebbels, van mirar de guanyar-se la classe treballadora per no enemistar-s’hi decretant el dia 1 de maig, festa del treballador. No obstant això, l’actitud del govern l'endemà va ser molt diferent i va dissoldre tots els sindicats, per crear-ne un de sol, el front alemany del treball. La intenció era tenir gent afí en aquest sindicat i un cop decretés les lleis, no li fessin vagues a les fàbriques i com a conseqüència aturar l’economia del país.

Els partits polítics després de veure com s’instaurava aquesta dictadura van començar a dissoldre’s. El Partit Socialdemòcrata li van confiscar propietats i els van tancar els seus diaris. Amb l’oposició neutralitzada, es va crear la llei del Partit únic, legalitzant tots els partits, excepte el Partit Nazi.

En poc temps es va reforçar el poder, primer ocupant el carrer de canceller i després de president de la República. Hitler, s’autoanomenà Führer. Va eliminar la competència i els principals oponents dins del seu partit, iniciant així, l’eliminació de diversos grups racials, polítics, socials i religiosos, que ell considerava enemics d’Alemanya i races impures el que el va portar a terme a crear camps de concentració per la liquidació sistemàtica de comunistes, jueus, gitanos, testimonis de Jehovà, homosexuals, malalts mentals, etc.

3- Mentalitat de Hitler (Per què es comportava així)

La mentalitat de Hitler era dictatorial, tot el que ell creia, escrivia o pensava, s’havia de fer. Tenia un fort sentiment nacionalista, creient en una sola pàtria, Alemanya. Creia que els verdaders causants de la Gran Depressió eren els comunistes i les idees soviètiques. No creia en la immigració i la veia com una nosa per la construcció de la nació Alemanya. Volia crear una sola raça, només alemanys. Tot immigrant, comunista o jueu havia de ser exterminat. Mai va ser un home moderat, era un revolucionari, però per poder aconseguir el seu verdader somni, dominar alemanya, havia de buscar suports amb tots els seus contrincants polítics. Se’l podria considerar també una persona maquiavèl•lica, ja que dur a terme tot aquesta operació només està a les mans de gent molt llesta i sense escrúpols. 

4- Per què els jueus ? A qui més odiava Hitler ?  

Hitler odiava els jueus perquè els considerava una raça inferior, és a dir, durant la dictadura nazi, Hitler i els Nazis pensaven que els humans també eren classificables com a races i que en el món hi havia una lluita entre elles. La raça ària era la millor, la més forta, en canvi els jueus pertanyien a una raça inferior. Fins i tot es negava a considerar-los persones. A més, el dictador i el nazisme van fer responsables als jueus de diferents successos importants, com la derrota d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial i la crisi econòmica, mentre que els jueus no tenien culpa de res.

A part dels jueus, Hitler també odiava els gitanos, associats hereditaris, persones discapacitades físiques, mentals i els comunistes. 

Amb els comunistes els considerava un perill per la nació alemanya i van ser torturats i enviats a camps de concentració quan es va fer càrrec de la presidència d’Alemanya sota el nom de Fürher.

5- Per què crea camps?  Com es vivia en els camps de concentració? 

Els camps de concentració nazis van ser una uns camps restringits que s'utilitzaven per fer presoners a aquelles persones que eren diferents d'ells (segons el seu criteri). La doctrina totalitarista del nazisme no tolerava l'existència de cap manifestació d'independència en relació a la ideologia del règim. Els camps de concentració van servir per eliminar de la societat alemanya les persones declarades enemigues mitjançant la reclusió preventiva. Amb el temps el nombre de detinguts va anar creixent així com el nombre de camps.  Alguns d'aquests camps, especialment aquells construïts fora d'Alemanya, es van refer  convertint-los en camps d'extermini, instal•lacions destinades a la recepció de presoners, execució i eliminació dels cadàvers. 

A l'inici de la guerra, el 1939 als camps de concentració nazis ja hi havia unes 8.000 persones.

L'esclat de la guerra va generar que s’obrissin nous camps de concentració. Alguns dels nous camps van ser: a Stutthof, prop de Danzig, Flössenbürg i Auschwitz, Gross-Rosen, entre d’altres. 

El 1941 va representar un any decisiu en la història dels camps de concentració. La necessitat de mobilització de tots els alemanys en edat de portar armes, va suposar a Alemanya un problema de mà d'obra que transforma els camps en una reserva de treballadors al servei de la indústria. Finalment, amb el decret anomenat “nit i boira”, del  desembre de 1941, es van exterminar els camps on són confinats en secret els resistents dels països ocupats.

Entre 1942 i 1945 els camps de concentració reben el nom de camps de la mort per l'increment de morts entre els presoners. Per tant, es tracta, d'una banda, d'extermini per treball i per altra banda, la recerca d'eficiència en la mort industrialitzada. 

Els jueus foren objecte d'exterminació sistemàtica, i certs camps van ser especialment determinats per aquesta tasca, per exemple: Auschwitz, Belzec, Majdanek, entre d’altres. La major part dels jueus van ser assassinats des de la seva arribada, van ser asfixiats a les cambres de gas o en camions de gas. Gran part d’aquests jueus van acabar morint, així com gitanos, i altres grups diversos que van ser objecte d'assassinats massius i indiscriminats.

6- Sortides (Caiguda d’Alemanya i Suicidi del Dictador) 

Hitler va reunir a tots els seus comandants en plena ofensiva soviètica a Berlín, i va comunicar-les-hi una nova estratègia per intentar contenint-se i guanyar la guerra. Quan els seus oficials li comuniquen que ja no hi ha res a fer, Hitler comunica a través de dir els seus noms qui vol que es quedi a la sala, al búnquer. Un cop es queden els elegits Hitler molt rabiós, els esbronca, tractant-los de traïdors a Alemanya per no obeir les seves ordres. Un cop acaba, els diu que elegeixin la seva manera de morir. La caiguda de la dictadura comença a ser un fet. Ell els comunica que no marxarà de Berlín i que si és precís es suïcidarà abans de rendir-se o caure com a presoner en mans comunistes. 

Hitler ja havia subministrat càpsules d’àcid subministrades pel seu metge i entregades a les seves secretaries, i personal del búnquer. Un cop ho tingué preparat va donar la mà a tothom, es va acomiadar i es va tancar al seu estudi d’on ja no va sortir més. Allà dins es va suïcidar. Abans però, va donar instruccions que un cop mort ell i la seva dona, els cremessin, ja que no volia ser exposat al museu de cera de Moscú.