Diari 1
Hem tingut molts dubtes sobre el títol del bloc. D'un bon principi ens estàvem plantejant preguntes que creiem molt bones i interessants, però que no estaven problematitzades. Fins fa pocs dies el bloc encara s'anomenava "Com es vivia als camps de concentració?". Aquesta pregunta va sorgir del nostre propi interès en conèixer aquest món i en especial, la vida que es portava dins dels camps.
De mica en mica, però, ens hem donat compte que la pregunta no estava problematitzada i que no donava peu a causar altres dubtes entorn el tema.
Finalment, hem consensuat que "Per què existien els camps de concentració?" ens fa pensar en molts aspectes que es poden tractar entorn la temàtica i que es poden anar entrellaçant uns amb altres.
Diari 2
Encara no tenim massa clar cap a on encaminar el tema de l'Alemanya nazi. Com podeu intuir és un tema molt ampli i que engloba molts aspectes importants i interessants. Però si volem fer un bon treball que serveixi i que es pugui treballar amb profunditat i correctament, cal acotar per basar-nos en alguns dels aspectes.
De moment hem pensat que podríem començar per tractar el tema de les dictadures, en especial la de Hitler (com van ser els inicis, que el va portar a transformar-se en dictador...), per tal de posar en context la situació de l'època. Tot seguit, parlaríem dels ideals que seguien els nazis per acabar parlant amb profunditat dels camps de concentració: què eren, per què servien, etc...
Tot i així, com que encara no ho tenim del tot consensuat, ja anirem explicant com anem encaminant el treball a mesura que ens hi anem endinsant.
Diari 3
Un problema amb el que ens estem trobant és com plantejar les activitats. Creiem que a educació primària no podem tractar aquest tema de forma específica perquè inclou molts aspectes. És per això que a mesura que anem pensant com podem anar avançant amb el tema del bloc, ens anem plantejant possibles activitats adreçades als alumnes que els puguin servir d'ajuda. Però ens resulta força feixuc.
Diari 4
Un cop hem tingut clara la pregunta problematitzada, hem començat a fer recerca d’informació sobre el tema. A priori, ja vam pensar que ens resultaria força complicat acotar el tema perquè és molt extens, però el més complicat és seleccionar aquella informació més rellevant que pensem que els alumnes han de conèixer.
Primer de tot, ens hem plantejat unes preguntes per tenir clar què és el que volem que els alumnes aprenguin. Les preguntes han estat: com va arribar al poder Hitler?, quina mentalitat tenia?, per què va crear camps de concentració?, per què els jueus?, qui més?, com vivien en els camps de concentració? i com va finalitzar tot?.
Partint d’aquestes preguntes ens ha resultat més senzill fer recerca i seleccionar la informació que calia que el mestre conegués en profunditat per tal de transmetre de la millor manera possible els nous coneixements als alumnes. Tot i plantejar-nos aquestes preguntes ens ha costat crear el dossier del mestre, ja que hem trobat molta informació i hem hagut de consensuar entre totes quina informació seleccionàvem i necessitàvem per explicar el tema, per tal d'evitar que es fes feixuc pels alumnes i per evitar aquells temes que no volíem parlar-ne per la dificultat que plantejaven.
Com a mestres considerem molt important tenir clara la informació del tema que es vol transmetre perquè aquesta informació seleccionada ha d'entendre's i comprendre's molt bé per poder transmetre-la de la manera menys complexa possible als alumnes, per tal que puguin arribar a resoldre la pregunta inicial.
Diari 5
Un cop pensat i encaminat el tema, hem començat a plantejar-nos les activitats que volem treballar. Aquest procés no és tant complicat com l'anterior, però hem tingut dificultats per contextualitzar el tema. El fet de treballar sobre un tema històric, que a més a més no és gaire proper al nostre poble, comarca ni país; dificulta aquesta contextualització.
Per plantejar-nos la primera activitat hem de tenir clar què és el que coneixen o no els nostres alumnes. Per tant, hem de començar amb una activitat d'idees prèvies. Per fer-ho volem realitzar un joc. Hem pensat que una bona manera seria a través de la introducció de les TIC a l'aula, i per aquest motiu hem decidit realitzar un Kahoot.
Un dels problemes amb els que ens hem trobat són els coneixements previs que poden tenir els alumnes. Tenim por que els alumnes no sàpiguen què respondre, per tant hem cregut oportú posar l'opció "no ho sé" a les preguntes del Kahoot.
Per fer aquesta activitat hem d'explicar als alumnes que el resultat del qüestionari no és el que ens interessa, sinó que el més important és que responguin de manera individual i amb total sinceritat. Si no saben alguna cosa, no cal que responguin.
Diari 6
A l'hora de pensar amb la primera activitat d'introducció de coneixements ens hem trobat amb forces problemes.
Com que no ens posàvem d'acord sobre què era més interessant tractar al començament, hem pensat en visionar una pel•lícula anomenada "El noi del pijama de ratlles". És una pel•lícula dura i es pot pensar que no és òptima per a nens. Però és la història real, el que va passar realment. I si es vol treballar aquest tema amb els alumnes han de saber la veritat. La pel•lícula té un final trist i pot arribar a ser traumàtica pel rerefons de la història que té al darrera, però l'aproximació que fa la pel•lícula és força suau perquè les imatges que es mostren no són impactant perquè tot i que et puguis imaginar el que succeeix no es mostren les imatges.
A partir de la pel•lícula ens hem encaminat cap a tots els temes i continguts que creiem que s'haurien de tractar. Els mestre a partir de preguntes pot apropar la història de l'holocaust a l'alumnat i motivar a investigar i descobrir el què va passar, com, per què, quan...
Diari 7
Com a tercera activitat ens ha semblat interessant que els infants poguessin viure en primera persona la història de l’holocaust. Però no sabíem com ho podíem fer perquè fos el més realista possible. Després de molt pensar-ho vam trobar la solució a partir d’una persona externa que coneixia de primera mà el tema. I a partir d’aquí, va sorgir la idea de realitzar-li una entrevista parlant sobre l’holocaust.
Al fer-li l’entrevista vam veure que teníem un problema perquè la nostra entrevistada Liliane va començar a explicar-nos la seva història sense conèixer les preguntes. Això va dificultar el diàleg amb ella. Tot i així, al final ens va deixar que li féssim les preguntes sobre allò que encara no ens havia explicat.
Des del nostre punt de vista ha sigut una activitat molt significativa i encara que el que s'hagi d’escoltar sigui molt dur, vam aprendre i gaudir molt d’aquesta experiència. Ha estat molt bé perquè hem pogut treballar l’escolta activa, l’expressió escrita i l’expressió oral.
Ens agradaria donar agraïments a:
Liliane Gonzalez Heller, pel seu testimoni i per les seves grans aportacions i també ens agradaria que aquesta activitat es fes en memòria de:
Ruperto Gonzalez Gismero i Regina Heller, els protagonistes de la història.
Diari 8
Després de molta feina, la Unitat Didàctica està a punt de finalitzar, però ens faltava la última activitat. Quan vam plantejar-nos quina podíem dur a terme, totes vam pensar en fer algun tipus de representació del tema. Per això hem plantejat un joc de rol.
La dificultat amb la que ens vam trobar era que probablement després d'estudiar el tema ningú volgués acceptar el rol de soldat o de Hitler. Tot i així consideràvem important que s'endinsessin també en la pell d'aquests per extreure conclusions de tots dos bàndols. Va ser per aquesta raó que vam pensar en fer-ho un parell de vegades i, així, tothom tindria l'oportunitat de canviar de rol.
Creiem que és una activitat difícil de realitzar si no es concentren i han adquirit els coneixements del tema abans de poder dur a terme aquesta representació. A més, veiem que potser no és tant important l'activitat en sí com la anàlisis posterior.
